Hi ha l'amic del que no en saps res a nova york encara o potser a madrid o a girona o vés a saber, hi ha l'amic que es treu les ulleres mentre afirma que els llibres bons són aquells que et fan venir ganes d'escriure, hi ha l'amic de l'ànima pedala pedala que es dedica a fer del perímetre el centre de tot, la natura com la vena als ulls, els somnis com la crossa que torna coix, els gintònics com el superglue de paraules i banalitats, la mirada perduda per tot allò que no pot saber, hi ha l'amic que busca la infància a la pintura del pintor que es pinta, dibuixant al baf de les seves ulleres personals i intransferibles i tot el reguitzell d'efectes mirall. Hi ha un paisatge d'amics paper de fons nadalenc al que jo hi poso avions i llibres i olors i ordinador i copes i metros i neu i platja i hi ha també pastors i el riu de paper de plata i molsa i camins d'un sol ús tots cap a l'estable i a l'estable, al lloc dels protagonistes, l'estrella.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada