Apunts V (des de la migdiada estant)

`

“i trobà, a la fi, que els seus pensaments i conclusions
s'assemblaven més a certes suggestions del somni,
aparentment venturoses, que després, en despertar,
resultaven ser del tot buides i vulgars”.

THOMAS MANN, La mort a Venècia

Absurditat o no, m’adono que les idees existeixen, que de fet són els pilars que constitueixen el món, quan penso en allò de “si per mi no fossis especial no podria fer-te sentir especial”. Per altra banda, els somnis semblen ser la “forma” més propera a/de la idea (no la imatge del somni, sinó el propi somni en si). Clar que això només es pot afirmar una vegada abandones el somni. Personalment, em costaria afirmar que els somnis són el paradigma d’allò anomenat apoliníac i que no tenen una part fonamental dionisíaca, també. No sé si això acabaria de lligar amb que des de sempre, i exceptuant contadíssimes ocasions, m’ha inquietat que despertar-se fos com si el cel et caigués al damunt, que de fet estiguem fets de carn i ossos per moure’ns en la vigília i que, en canvi, la plenitud recaigui en el somnis. Però potser tot això només són idees, i ara va i ve algú altre que afirma viure-ho de manera totalment diferent. Ben mirat, no es pot tenir la certesa de que existeix alguna cosa que no has viscut mai, com tampoc hi ha cap certesa més enllà del llenguatge.

´