Illa, Colette-illa

´

L'amor és un peix...

ELS NENS EUTRÒFICS

´

Que què m’ha agradat més? M’oblidava dels trens, de les estacions metàl·liques del sud de frança, amb aquella decadència freda, distant i polsosa que revela coses profundes talment la subtil bellesa del mar un dia de pluja, ja saps, una mica com passejar per la Rotterdam impersonal però en plan poble. Però m’oblidava dels barcos, els petits vaixells-taxi, els nostres particulars “bateau moux” amb entrepans amb salsa de yogur del super de saldo camí a Nätaro, Nätaro, passejant per boscos de coníferes de perfecte geometria regada pel vent del nord i cases i nens, a mig camí entre urbanització americana i bosc perdut d’Alaska. També París, també Berlín, però seria bla bla bla, massa fàcil, complements i tot això que deixo per un altre dia, millor Dinant i te sense colar entre les dents a la furgo mentre contemplem la plenitud de la ciutat als peus del pàrquing aquell abans que aparegui el guàrdia de torn. Però m’oblidava del cotxe, Ultramort, Culera, Cadaqués i empordanets a lo oh catalunya! i ampolles de vi i acabar per respirar la nit d’estiu als nostres cossos, l’Ebre i Almenar i herbes i herbes i més que res adonar-se que respecte casa quan viatjo amb tu sóc com un cargol, tu ja m’entens, no em facis posar nyonyo, que vale, m’oblido dels avions però ja vindran a base de vinga i de Lectures i automedicar-me gintònics i pastilletes i iphones de saldo i en general aprendre a fer-me el civilitzat, trobar-hi el gust, anclar-hi el cor. Però m'oblidava de les estances de la casa, llits, sofàs, taules-esmorzar, confitures de codony i torrar-te el pa i sucar-te’l amb tomàquet però sense sal i amb pernil dolç com a tu t'agrada, i en fi, obrir el teu bastidor ple de te i rumiar-t'hi una bona estona. Tot això i més, oh i tant, tot això i tornar a París si cal i comprar una illa de complements agitats no remenats i lo altre és clar, tot això i fins i tot posar l'ham, repeteixo, fins i tot posar l'ham, vale, però triar no, triar, separar vermell o blau o groc, cançó preferida, llibre top one, dir color quan vols dir llum, tot això no, tot això i allò altre de l’ombra abjecte i allargada del xiprer, tot això i un "massa tard" que explota a les mans.

´

´

`

(PD: Ja que sense voler-ho faig propaganda cal afegir que: als dos ulls blaus de colette els li faltaria potser unes ulleres, unes ulleres potser ja no de pasta, millor d'aquestes setanteres de metall brillant amb els Creedence de fons mesclats amb música Avançada, per exemple -però jo no sóc dissenyador gràfic ni ara mateix tinc ganes de perdre-hi més el temps).

´