si pogués imaginar un altre món, imaginaria aquest món mateix.
J. PLA
´
Casualitats telefòniques, coincidències parabòliques, o telepatia dels sentiments, la qüestió és que a la conversa hi surt allò de que els pensaments són com ones de ràdio pululant pels nostres caps-satèl·lit. Al carrer, vaig sintonitzant freqüències per l'autopista de l'aire: ara el moviment dels arbres, ara el gris totalitari del cel, ara el tub d'escapament del cotxe que s'atura. Com dir-ho? Xiulo la cançó i resulta que tu ja la cantaves per dins, m'ho dius, t'ho dic, i ens sorprenem encara, mirant-nos, somrient-nos, i, no sé com dir-ho, deu ser això l'Amor.
´
1 comentari:
Sé del que parles. Sí, això és l'Amor, amb majúscules. Conserva-ho :)
Publica un comentari a l'entrada