Aparteu les criatures!

Retòrica del jo, retòrica del que que quequejo, que jo amb la tinta escric espais en blanc on tapar-me amb el llençol, blanc sang que jo escric per defecte de l'afecte del fantasma fins al punt que a les cinc em vénen coses com que el compromís és l'infern coses com tabac marca llucifer coses com que jo quan jo coses com:

(i quan
caure
al pany
quan
l'afany
arreu
quan
caure
arran
el pany
quan
caure
arreu
l'afany
arran
el pany
arreu
arran
l'afany

i quan)
jo o sigui coses com coses que em vénen coses com ra-ta-ta-ta ra-ta-ta-ta coses com pinyao-pinyao-pinyao pinyao-pinyao-pinyao coses com la que com la que el peix que es mossega la cua envassat al buit com el meu donut particular que a la mà fa com que fa com si jo com si com un llaç de cowboy com si la calma de la tempesta com si l'eix de totes les mirades fos com si com si jo fos com si la distància la de la distància de l'ull a la mirada, l'escriptura, retòrica del jo com quan em vénen coses com que jo joc coses com que que que coses com que que buit i llençol sumen fantasma coses com que coses com que em vénen que que que com coses que coses com que que que... que que jo.

´