Apunts V

SERHÍI JADAN
Ha anat per feina, cosa que és d'agraïr. De primer molava tot i no entendre un borrall, és clar. Això o és que les puntapolla li esqueien. Llavors t'el llegies en català i molava a trossos. El text na fent, una mica massa prosaïc però amb alguns punts divertits. M'ha evocat a una espècie estranya de Dovlàtov amb un aire de Capitalisme com a camp de concentració. Ara mateix no en sabria dir res més.



FRANCESC GARRIGA
Conmovedor, és clar. Francesc Garriga és molt gran. Semblava, però, una mica nerviós, ha llegit una mica massa ràpid. Et text, impecable (tot i que personalment hauria escollit alguns altres poemes), de dicció en canvi ha anat una mica més justet. No s'el veia del tot còmode, es notava (o això m'ha semblat) que li faltava el seu ambient, la seva cadira, la seva copa i potser menys focus. -Potser era emoció, val sí, ben mirat ara ja no ho puc veure d'altre manera, emoció, emoció en estat pur, d'aquella que no es pot callar ni es pot dir, però el que volia dir és que- en garriga més que Garriga és poeta i diria (aquí ja em poso en ciència-ficció) que abans que poeta és persona. Un poeta de veritat, vaja.



LYDIA LUNCH
La performance i la dicció i tot el que seria la posada en escena molt bé, brillant, fantàstic. El que seria el text anar fent tirant a merda, de la que agrada a la gent. Semblava suar prepotència, però, una mica aquella pinta a capulla creguda amb la que no ve de gust anar a fer copes. Personalment, però, li dono el benefici del dubte.



JAUME BOSQUET
Tocava que hi fos. No m'ha dit massa res. El poeta no ho feia malament del tot, vull dir que tenia un 'saber estar' tot i un punt massa de capellà. L'he trobat superflu i poc conmovedor, repetitiu però sense que la repetició li servís per avançar. Al seu favor (o no) haig de dir que a mig recital seu he desconectat una mica. El millor, la cita d'encapçalament de Ricard Creus i la seva explicació. Afegir que sembla bona persona, per si això serveix per alguna cosa. Personalment, miraré de rellegir-lo a veure si es pot agafar per alguna altra banda. (Aquest és el típic comentari en calent que demà, quan el rellegeixi, em farà sentir malament).



TOMAZ SALAMUN
Bastant conmovedor. Amb un posat amb un punt infantil, al marge de l'afonia. M'ha recordat en Brossa, potser també Paul Éluard però més naïf, amb aquest punt d'imatgeria surrealista enllaçada per a trencar esquemes, per fer un salt (o forat) en vers el sentit (o el buit). Alguns versos memorables. Cal rellegir-lo.



CHANTAL MAILLARD
Lectura més aviat irregular. Fragments molt bons, d'altres na fent. Personalment, a nivell de text potser una mica massa de "metafísica" del llenguatge. Els fragments bons m'han recordat força a la Rothkovic. No sé perquè és de la que em costa més parlar. Cal rellegir-la.



ANTONIO GAMONEDA
Molt bé, una ració, professional, el que tocava, veni vidi vici. Ha fet un pròleg dient que no faria un pròleg, també molt típic. Molt bé tot (ja ho he dit), posada en escena, dicció, ritme, modulació... Potser, això sí, lectura una mica massa pomposa, decimonònica. A nivell de text l'he trobat una mica més irregular, versos molt bons i d'altres que justejaven una mica. Potser és que ha llegit poemes massa llargs. Però vaja, de matrícula, passaria a deu. Personalment em quedo amb: "Hay sequía en la luz y la ceniza llora/ como mi madre. Sin lágrimas". Com a curiositat: a l'encapçalament hi posa que enguany ha guanyat el premi ciutat de Barcelona, com si això, amb el seu currículum, volgués dir alguna cosa.



CARLES SANTOS
Amb el vestit vermell apretadet millorava molt. Ja vestida, dicció i modulació (i tot el que se m'escapa) impecable de Queralt Albinyana, amb un punt de visceralitat oral picant. Me l'emportaria a casa perquè m'ho fes de tu a tu.

´