Exactament la roda

´
...Saber,/ no ens és permès res més.
MÀRIUS SAMPERE

Desitjar algo és fer existir aquest algo. El desig és puta, i la por és el xulo. Llum i aigua, pic i pedra, tota la batalla que engendra carn. Progrés? Carn de la carn. Jerarquies? Carn de la carn de la carn. Perquè hi ha desig i hi ha lo altre per defecte, alguna cosa per defecte, perquè el desig és energia, l'Energia, i lo altre és matèria obscura, la Matèria Obscura, l'espai en blanc per defecte. La realitat és una paraula de vuit lletres, la realitat són els plecs del cervell desplegant-se, desplegant-s'hi, escala de l'escala, mesura o desmesura, arrel o fruita, planetes i/o àtoms i/o pilotes inflables i/o caparrons i tot com zeros buidant-se al purgatori de la moralina, forat negre o passar l'aspiradora, tria la teva aventura, tots com fruits del mateix arbre, perquè l'arbre és fruit, i l'arrel és fruit, i el fruit és fruit i l'etcètera és fruit i fins i tot l'escriptura és fruit, fruit de, fruit que, fruit com. Fruit de ciència o literatura, quàntiques i sonets o blablabla o el que es vulgui, hi ha explicacions per tothom, si algo hi ha són explicacions, si algo sobra són explicacions, per aquí i per allà, ara i adés, explicacions de com viure, perquè volem viure, perquè viure és com ser most i disfrutar del procés, l'art d'aconseguir fer bell l'error, perquè un cop vius volem viure, de la manera que sigui, ni que sigui morint -plenitud de l'equació-, viure, viure, perpetuar l'error necessari (qué és el big bang sinó aquest infimíssim desajust que ho va canviar tot?), i tan contents, o tristos, o el que sigui, o el que faci falta, viure, viure, carn de la carn, del viure. Perquè equivocar-se és tan humà com la suma que acabarà donant zero.

´