Gos

´

Hi ha un gos i una pedra, un gos amb el joc de la pedra ben après i mal entès. Hi ha una certa tendència a fugir, a tensar i tensar la corda i girar sobre l'eix del pal on està clavada, aproximant-la a allò que defuig. Hi ha una certa tendència a fugir, a descobrir un cert ordre del desordre que estableix veritats circulars, hi ha també la intuició parlant d'un compàs, és cert, però les bales van en línia recta. Perquè hi ha una certa tendència a fugir, un pal, un individu i un pla espai-temporal on esdevenir l'acció, o encara més, màstils que han perdut els somnis, llum que encarna paisatge, la realitat com a poema. Tot això i una certa tendència a fugir, aquesta vegada a temptar la corda doblement buida en tan que perfora la boca del gos amb un silenci fet de nusos, nusos de baba, nusos on recolzar-se fugint. Tot el Nus que habita el Buit i, juntament amb una certa tendència a fugir, borda.

´