Dèiem coses com sardana amb bon gust, quart minvant (o creixent, no ho sé mai) de lluna postmoderna, coses com 'passeig d'enamorats vist des de fora', Fellini vestit per Scott Schuman. Llavors, a mitja tarda, la llum es va apagar dins la lona del circ i aparegué un cel estrellat de forats i descosits. Estan al caure, deies.
´
2 comentaris:
i què m'en dius del home mig funambulista mig ninot trencat, la llarga trena pèl-roja, l'ombra del fil, els peus lleugers, les parets invisibles i les parets abraçada rotunda? què m'en dius dels talons grocs sobre el fil i les sabatilles vermelles de ballet? i la nena que plora i els músics descalços...i els taburets-puff peluts i colorits, és clar.fora, diuen, que hi havia qui jugava a fútbol.
L'aparador de La Tralla? :)
Publica un comentari a l'entrada