´
De trinxera a trinxerai tirar perquè toca,
etiquetant les coses
per oblidar-ne el nom
desvirguem horitzons
però resulta que la sang
ens regalima de la cara
oh! l'horror sofisticat
de la gran Bertha,
oh! la utopia, arreu senyors!
arreu, només mirar, mirar,
si poguéssim mirar...
com la sang s'encrosta
i el mocador arrenca els ulls
res a omplir
-arreu cristalls
arran de trinca-
tot és fragment
fins i tot el mirall s'ha suïcidat
(no n'ha volgut saber res més)
el marc s'arqueja
de tanta merda acumulada
(per allà
encara diuen que somriu...)
(Nota: seguir els links només en cas d'avorriment)
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada