La boîte à pluie

´

Potser tornar és altre cop el principi del final, com a Brusel·les quan creies que el gris era només a dins de la bugaderia, centrifugant. Descomposant llum, paisatge. Florit. El plaer del verd, del tè amarg i les faldilles estampades arrupint les cames al sofà. Records com neu i sang fent les Islàndies. Tot és pluja, és clar. Potser també fangueig i déu dubtant de les seves mans, encara, pels segles dels segles.

Això hauria d'escriure-ho algú altre.

`