Ungles

´

Hauria de ser fàcil, molt fàcil, tan fàcil que ni dir. Hauria de ser callar, el ventre al seu aire, el sexe en formol esperant la festivitat adequada, el vestit-record i l’electroxoc. Hauria de ser una esfera infinita allà al fons, la serp i el barret, ziga-zaga garriga o xavier de mestre cambra Contact, la gran boca d’on baveja el mar -arriem les veles!!!!!-. Molt fàcil, hauria de ser, molt fàcil si passar de nivell fos com gratar el paper i no foradar-se les butxaques, escriure palimpsest al cap de la Medusa, provar un Éluard elevat a Éluard. Coses com: -Mare! Això d’entre les cames és la cua dels budells?. Però només hi ha una escombra. Una escombra i l’aranya a un angle mort del cervell.
-Que hi fas aquí, -li dic
-No res, em dic Louise Bourgeois i ara seré tu per sempre més, -em respon.
-Jo només parlava d’amor, saps, no sé amb que em véns ara tu.
L’aranya somriu i al temps que gesticula les mandíbules se m’arquegen els llavis per alguna estranya voluntat aliena, com si algú tibés d’alguna politja màgica i invisible. L’aranya articula els seus braços metàl·lics espurnejants i el sol plou beautyhour color malva, blaumel d'ulls d'ella en mi, blaumal, celmel, explosió-forat d'ara ella més que mai sempre més en mi. Criden a sopar. Miro la sopa com fa vint anys. La cullera i el moviment de la mà. De fons s'escolta en Molina donant El temps. Tothom menja. No sé que ha passat.

`