´
Xiuxiuejant al cap el cansanci fet de tòpics m'estima no m'estima m'estima no m'estima m'estima no m'estima. Clar que, al capdavall del carrer, la flor sempre resta desflorada. Com tallar l'aire amb un punyal. És a dir, el cansanci fet de tòpics, la maleta plena de pols i la merda d'ironia aquella que diu que la merda dessagnant-se acabarà per adobar el camp.-L'àngel: pel pròxim post, podràs omplir la jonquera de verdures.
-El dimoni: ja naixeran podrides.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada