Engegar els limpia, deixar la pretensió per subscriure's al dictat del voltant, fascicle mar o muntanya, paisatges post- pre- el que sigui, les partides de petanca dels avis a mig matí, els del gimnàs mastegant promeses a la bicicleta estàtica, tots els ningú entrant i sortint dels comerços de Galileu, el nen de la bici blaucel amb casc taronja i samarreta blauclar, la mare amb samarreta blaumar tirant de la corda que empeny les rodetes, el color ral de l'amor, l'enamorar-se de la profe, palmeres, pistes de bàsquet, ocells invasors i la suor com a metàfora de tot i res, també la bola extra de l'endemà, els del dni que diuen saber qui ets -no estan per òsties fondes, roja a part-, epopeia de codis de barres. Ensopegar -desreconèixer el dolorós encaix?-, avançar en intermitències tipus canya, diari, canya, fer tard, canya, camisa, canya, avió, canya, va anem, l'atmosfera amb flaire de piscina municipal, xuleria humida i el nus amb gust a suavitzant, sentir-se Kafka i Pla a la vegada, recordar Núria, aprendre el muuuu de la vaca, conversar amb la vaca, posar cinquena, dubtar entre el mecànic de sempre o el concessionari, canviar xip per llibre, canviar llibre per aiguablava, imaginar-se aigua. Parar els limpia, aparcar el cotxe, caminar.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada