´
Que sí que sí, que l’univers és una pilota, una mandonguilla colossal, un cervell tan gran com el buit, un espiral en paral·lel perpetu, que no vas veure les últimes imatges del diari o què? que sí, que l’univers és un posavasos que es va eixamplant i la resta de la taula no existeix en tant que no té espai ni temps (fet i fet, qui tindria què?), que els paisatges, ja saps, són estats d'ànim, viatjar bombón mallorquín, que sí, que el temps és una dimensió més i tot neix d’un punt i s’expandeix, que l’univers no és finit ni el temps i l’espai immutables sinó que es van creant a mesura que s’eixampla. Que sí, a veure, imagina’t que el Bing Bang és l’instant d’una gota caient a l’aigua i que l’univers és l’ona expandint-se per l'aigua, que sí, que qui s’atreveixi a dir la riba (horitzó) mentirà (veritatmentidaveritat), que sí, que què vols? que la part plàstica és el sentit, que el sentit és anomenar-lo amor, però vale, d'acord, també, que sí que sí, que el camí hauria de ser en doble direcció, els somnis l’esmorzar, el tresor arrelar a les fulles, les llàgrimes fer factoria.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada