Samperejant, també passerell

´

I

La meva veritat, aquesta.
Aquesta, i prou.

I no hi ha dubte, aquesta
mosca vorejant la llum
al final del túnel, aquesta
mosca que parla i diu
que no, que no a la mosca
que ja s'ha embrutat els llavis
i que per tant ni sí ni no
i que més que veritat o mentida
el fil de la moneda
l'equació,
l'equacio de la vergonya i la set
sumant la veritat
aquesta

i prou.




II

Just després, just després de néixer.
També la mort, petita com la memòria
de l'oblit. A continuació l'aliment, pols
d'estels i créixer, créixer i dir Sol i Terra
i dir Tu i créixer fins avui i dir nervis i no-
res que és com dir que la pols d'estels és
el guix que cau del sostre de la nit humida
de l'infant. Tot això just després de néixer
si no fos que no, que no hi ha manera més
enllà de la manera que no. Que no hi ha però,
en canvi, sóm, i l'eternitat de l'ara implora un jaç,
carpe diem de la desesperació per després,
just després, quan recordar-ho tot i les dents
ja no somriguin i morir resulti ser
no haver nascut.




III

Alguna cosa rere el llençol
que diu en el fimbreig de la ventada
que diu en el grinyol de l'ombra
alguna cosa, potser, la cadena
de la llum que es persegueix
i deixa a les fosques l'univers.
Alguna cosa per defecte de l'afecte,
alguna cosa rere el llençol. Potser
la llum que ve de l'ombra, potser
de carn de fantasmes o potser
només alguna cosa rere el llençol
només alguna cosa,
diu.




IV

a)
D'asfalt a l'arbre dels nervis, a l'exili
també motor del fora que ve del dins
que ve del fora. Baldufa doncs
que busca el fil, baldufa de llum, forat
negre a banda i banda de la paret
-l'armat del formigó escrivint el silenci-.
Però no hi ha desert d'origen, i no hi ha
intempèrie més enllà del fòssil
que fa com que escolta el riu.
No hi ha sinó parar i parar la tenda.
Perquè no hi ha més casa que la carn
que amassa la llum i acull a l'ombra.


b)
Perquè sí o perquè no, d'acord,
però fins a l'extrem
que posi en òrbita
l'espectre

perquè d'entre totes les pedres, la pols
perquè d'entre totes les mirades, l'aigua

perquè no hi ha més casa que la carn
per amassar tota la llum
que permet l'ombra.

´