Mística domèstica

(Acte I. Parella de deixats estar:)

-què dius que calli? Prò si avui el silenci és el soroll insuportable.

-és que em desconcentres el maquillatge…

-doncs saps, avui els miralls no són miralls…

-ja està, tu sempre has de dir la teva...

-i tu sempre has de dir que sempre haig de dir la meva.

-una oliva?

-mmmh, sí

-té (apropa la mà a la boca)

-gràcies (obra la boca)
(carícies mútues)

-mira, podent cuinar, qui necessita escriure? Vols fregit?

(ell es menja l'oliva i estossega).

-perquè sempre estossegues quan menges olives?

-no ho sé, però si vols t'ho plantejo així:

-

-

-així com?

-pssst! el silenci!!

-au, ja hi tornem...

-no va, que va en serio

-com?

-com dir-ho? Mira, és com... com si em reconegués la histèria de ser pinyol davant una bassa d’oli, a la paella...

-ara mateix truco el metge del cap

-que no

-que sí

-que no que no

-que sí que sí... (va a buscar el telèfon)

-no a veure no (l'atura), vull dir que és pel fregit, ja saps que em posa sensible...

-mmmh (dubte), si és així… (assenteix) a més, no t’ha pas tret la gana oi?

-no

-va bé

-sí

-sí

-una oliva?

-no

-d’això, i tu, quan et reconeixeràs la histèria?

-jo? la histèria? quan comenci a bullir.
-què vols dir?
-que vols sopar o no?
-sí
-doncs para taula
(prò ell dubte entre les estovalles de flors o de quadres...)


Continuarà...