Què faràs tu, Déu, quan jo mori?
Sóc el teu càntir (quan em trenqui?).
Sóc ta beguda (si em malmeto?).
Ta vestidura sóc i el teu mester,
perdràs el teu sentit quan jo deixi de ser.
Després de mi no tindràs casa
on et saludin mots íntims i càlids.
I caurà dels teus peus plens de fatiga
la vellutada pantofla que jo sóc.
Et fugirà el teu gran mantell.
El teu esguard, que jo amb la meva galta
calenta acullo com amb un coixí,
vindrà i em buscarà temps i més temps─
i a la posta de sol en el faldar
d'estranyes pedres anirà ajaient-se.
Què faras tu, Déu? Jo tinc por.
Versions de Rilke, R.M. RILKE (trad. Joan Vinyoli)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada