Segona entrevista pel diari Mosques

(les dues taques)

-Sap? permeti'm que li digui que podria ser el nou escut del barça...

-Hi ha massa blanc, home

-I què significa el blanc?

-Que què significa el blanc?

-Això mateix

-Doncs no t’ho sé dir noi, depèn el dia. Vull dir que si t’ho sapigués dir no pintaria. Ara no em faràs fer també un top-ten dels meus hits musicals oi...?

-?
-!
-No

-Val
-Segueixo...
-Sí
-Així, podria afirmar-se que la seva obra es vesteix del buit del blanc que acota i delimita a través de les dues taques del llenç?

-No mira, jo només arrenco botons, els fonc i els llanço contra la paret (treu una caixa de botons de tots colors i a continuació una caixa de pintures a  l’oli, també  de tots colors. A continuació somriu, i afegeix: –No tinc res més).

-És com si la pròpia temàtica de la seva obra el portés a acabar amb les mans buides...

-El tema és no acabar.

-Perquè?

-Perquè de què?

-Perquè no acabar?

-Per l’amor, pel dolor necessitat d’amor d’on segregar, que no deixa de ser una altra manera d'assolir-lo, una forma probablement més plausible…

-En una paraula, vostè...

-Fascinació

-Què?
-En una paraula, fascinació
-...
-...
-I perquè li fascina?

-Per la impossiblitat, per la nuesa, per aquest espai buit que ho cus tot,

el tot que és sentir-se proper com res, ja sap, ja em deu haver sentit a dir allò de que la màquina del temps som nosaltres oi?

-Aha
-...
-Què li agradaria ser capaç de plasmar?

-(abans de respondre posa cara pensativa i es mossega lleugerament el llavi inferior:) Ella en mi, o jo en Ella, o sinó almenys tota la ceremònia del sol després de ploure, que és com una primavera condensada i intensíssima, com un big bang latent al ventre

-I compensa acabar amb les mans buides?

-No es que compensi, és que si ets feliç et morts i si no ets feliç també, sap què vull dir?

-Sempre parla així, amb ambiguïtats, evocacions estranyes i evasives?

-Però vostè vol la veritat oi?

-No, jo només vull fer una bona entrevista

-Doncs haver preguntat per les dues taques, home
-...
-...
-I les dues taques? 

-Com li deia, a la gent no li importa les mans buides sinó les taques

-Perquè?

-Una és la joia, l’altra el joier.

[continuarà...]