Domèstiques palmeres, apropiacions i d'altres...

           
El turista descansava la vista a l'illa
d'obertes palmeres parpellejant
una set de coco i combinats a bon preu d'or

i, era de preveure, el coco féu diana
(ja se sap, qui juga amb la gravetat
l'acaba palpant)
i cel i mar i tot es fongué en un blau
al cap bategant camins d'onades
expandint-se vers el no acabar-se

(ell, que es creia Robinson només
perquè escollia documental
amb el comandament a distància...)

Mar endins, la màscara fou barca i naufragi
d'una lliçó ben apresa i mal entesa

i així, amb la mirada a l'horitzó
no s'adonava que el mirall
esbossava llits de sal

i la mandra el reclamava
per sopar a les nou en punt

"resistirà la corda al coll del gronxador?"
     
destil·larà la por "el què ens falta"?


Allà on em dugui el vent, que almenys
el cant de la sirenes m'acompanyi.