Coses Pam!

...i fan sonar les seves cares com campanes

T.B.

Malgrat tot el que amaga l’espera tendeix a poca cosa per no dir-ho tot, però tot això perquè no sé descriure l’atmosfera brutal d’abril, així que res, típic blablabla de dimarts tarda de pimavera i lleganyes d’herba cremant damunt l’asfalt de la memòria on the road fent dit per l’ombra com nervis i sabates foradades i ulls de poll i literatura com tirites i, al diari de torn, escriure-hi coses com: “al final els nervis fan companyia, potser es tracta d’això”. I encara “El sol es pon i m’imagino que el Gin són les cames. I tot és molt bonic, sí, però en aquest combinat de nit d’estiu m’hi caldrien glaçons de cogombre”. I amb M.(I) Rambla Catalunya amunt i avall. O més tard, amb M.(II) de nit poräi. O la distància, de discontinues i cicatritzades línies on habitar la mancança de la innecessària perspectiva que vincla al marge, que és el centre, perquè de fet, misteris els que vulguis, perquè tot és parlar-ne, o no? perquè al capdavall, deia, el marge et vincla al centre que 
és la fulla

del ganivet

com talla

                    o també entrar a la Laie amb l’esperit consumista creixent-te a les butxaques de típiques mosques de típic mileurista autònom i gràcies, i les lleixes allà, amb coses com Odisseas Elytis, John Dume, Silvie Plath, el nou d’en Cassases, o el “Tierra Baldía” (què passa amb el català?) o el “Sota el ferro de la Lluna” i escollir-ne un, com allò de quan et diuen “tria la teva cançó preferida” i se’t queda cara tonto. Però bé, el cas és que després del "Tornaràs a tremolar" acaba d'acabar "Rendez Vouz Qui Sait"  i sota la pluja del "Raiders on the storm", perquè surto al balcó  a veure la lluna i no es veu, així que entro al llibre a buscar-la i hi llampega això, just quan sonaria  el "Limit to your love" amplificat a tot tot volum, i deixar que l'Electro et bategui a dins, com qui bat silenci i mussaranyes per la truita del sopar, o dinar de japonès sota els arbres de la Ciutadella, i tot l'etcètera... Vull dir, per resumir, tot allò en plan... uaaauu! (i a dins, al llibre, -sota la pluja, que deia, hi diu):

El novembre arribà arreu

  arreu

de boscos glaçats

parlant l’un a l’altre

  música trista

davant de tombes buidades

fins que la lluna ponent-se tard

   sobre el campanar

va fer córrer el seu vel.

el novembre arribà arreu

  arreu

potser perquè a la galta

es desfaci la neu quan les

  campanes

amb el seu sacseig desbaratin la glaçada

i a través del mar renegaire els nostres

  matins

albirin la petixina immòbil de la primavera.

(THOMAS BERNHARD, Sota el ferro de la lluna)