Imagina't ara que el món que coneixes no ha existit mai, però que et deixen triar un desig, el que vulguis. Probablement demanaries que això que no ha existit mai s'acomplís, i fi de la història. Voldries, és clar, matissar alguns punts, algunes coses per tal que aquest món fos "millor", al teu gust, escaient, com cal. Llavors probablement passaria que el món que coneixes no ha existit mai. I algú et tornaria a deixar triar un desig fins a l'etcètera, que vindria a ser un horitzó amb el mar de fons com a vena als ulls i el dubte assaltant-te en forma d'onada. Però remar per trobar l'Atlàntida cansa, i se't posa cara tonto, i la sal als ulls no mola, i se t'inflen els canells i els collons/ovaris, i et surten durícies als dits i llagues als palmells. Potser diries: perquè em prenguin el pèl ja se'l pren un servidor al seu gust. I te l'maginaries. I et faries poeta gratant la sorra fins a trobar l'aigua on la platja naufraga. O economista, sociòleg, lingüista, defensor dels drets humans, vicepresident del govern, modernu, ocultista, bibliotecari, professor, eremita, conseller, déu, especulador, dentista, aparallador, administratiu, manifestant, conductor de metro... I així fins el final de la Història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada