De la mateixa manera que de la llum a l’ombra hi va una mirada, escampant-se, interpretava quequeig com la gravetat el buit. Buscant la nansa que el catapultés enllà d’una palestra implacablement envernisada amb tèrmits. Com el mec que vol ser pelut perpetrarnt l'afaitat perfecte de l'angoixa, capgirant allò de: l'angoixa fuig allò que sap ballant al fil d'una navalla". Òbviant amb pensament que quan una paraula no remet al seu contrari, remet al seu silenci. De la mateixa manera, el llast de l’esquena li descansava als/els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada