Desmuntant Adam

 
dia u de l’any u després del Paradís:

estimat diari:

vasts camps de serps es planten com palmeres

i com boques s’arbren

sobre un home que pren l’ombra

(tot sembla indicar que sóc jo, aquest sembla ser el meu nom)

antídot i verí oscil·len al blau dels cocos

(d'on surt això? què vol dir? què són aquestes cavil·lacions?)

eva? eva!!

(l’erecció m’és la distància entre l’eco de la meva veu i la muntanya

-diria que acabo de dir algo molt profund però que encara no estic preparat)

intento ser pragmàtic, així pel jaç fet de pedregam descobreixo

l’anatomia dels ronyons... de veritat que intento ser pragmàtic, però sovint em distrec, i el cap se me’n va pels ulls...
(en diria "incoherència" però no voldria pas ser-ne l'inventor!, a més incoherència sempre implica un sentit mes enllà que encara no ha estat descobert, o millor dit -en aquest cas-, inventat)

veus, estimat diari?

al fons de la vall hi brilla un blau que m’inquieta,

diuen que es diu mar però a mi senzillament em sembla

que déu és un putu bavós amb camp per recórrer

(sóc una dent, sóc un queixal corcat?)

(miralls, on són els miralls? ...eva!!)

tanmateix sé que tinc boca i que tinc ulls...
 

quan no tinc gana em dedico a pensar

(sembla que aquests són els meus oficis)

eva?! eva!!

(i no sé què em passa, tinc la sang feta aigua, em creixen fonts com rocs... en diré "anar calent...")

lilith, lilith!
(collons amb la font com un roc que no se'n va, potser és que penso poc; pensa, collons, pensa!)
(serà el cap un tercer colló perfeccionat?)

estimat diari, torno a començar:

diria que el dia és una cosa estranya i mai s’acaba

quan és de nit i tanco els ulls i se m’encén una lampareta per dins;

viatjo molt, i descobreixo...

reconec la meva estranyesa pel fet que ulls i boca no siguin una mateixa cosa...
tanmateix, a la platja,
per la sal conec el baf

que amaga el misteri de totes les coses

les coses són coses que estan fetes de matèria (que són més coses),
la matèria està feta d'ulls, que és dir carn
i la carn -que vol dir parpelles- té molt a veure 
amb la insuportable lleugeresa del ser

(i aquesta deu ser la constant que falta -diria "encaixa", però trobo molt més adient "falta"- a l'equació de la vida,
tot i que jo no hauria de conèixer la paraula "equació" (ni "encaixa ni "falta")
però es veu que hi ha un Inconscient Col·lectiu que ve i va del temps pels somnis,
el firma un tal Jung, tot i que sospito que no és més que un arquetip...)

(sí, el futur m'ha visitat i us puc dir que de les pomes en diuen melics)
   

sospito també que l’infern no es sota terra sinó arran, al ras

que surt per la boca i arrela de Déu

quan de vegades plou pluja, que és càlida i m’amara tot, tan daurada ella... (és això fer l'amor?)

estimat diari:

tot plegat és preocupant

no sé perquè penso així

no sé perquè parlo així,

dec estar malalt

en diré pensaments profunds

d’un home

tot just un home

que de mal en pitjor
descansa sota l’ombra
d'una palmera
i amb el baf se'n va més enllà

i quan torna porta tot de coses com
rodes, vestits, finestres, calces, cavallers medievals, revolucions, el Sida, antiestamínics, televisors, temps per perdre, emc2, el verb "tenir", ebooks, farlopa, elesedé, vacances pagades a Les Maldives, braços, mans, peus, nas, tovalloles, estirgassar-se, etcèteres...

un home
com deia, estimat diari:
tot just un home
que descans sota l'ombra

que té fred de prendre el sol amb el cap.