Panda park

Un forat negre s’incrusta al sofà. Té la forma del meu contorn. I em xucla fins a fer-me explorador d’una selva de pols finíssima i fils sintètics carmins. Quan se’n cansa m’escup. El paviment consisteix en els típics dibuixos geomètrics de ceràmica gastada. El sostre, blau com el fum. A les parets hi envaso tot el temps per omplir, per gratar quan falti. Brodo estupidesa com a refugi. Al lateral, el llum és un llum i pobre! no li puc pas demanar més. Diria merda, sortir amb un cavall alat i insuflar onanístics llampecs pel cul a tort i dret fins a rebentar en un tro de foc artificial. Si no fos que la panoràmica de dir buit ja és massa. I no hi han ungles, ni arcades, ni tan sols fa fred. Fumo per omplir l’alè amb alguna cosa.