11 d’oct. 2011

Tots sants

  
a)
Una vegada la mort s’amagà dins mi
tu sortires
  aquest cop en forma d'epitafi:

“conglomerat al verdet de la làpida,
els ulls que la contemplen”.
 


b)
Per més que mort i enterrat
el seu seguici continua
fet cavitat al tacte del trespol

(I no-res ja és massa:
qui parla doncs
gratant la paret del bar
com la pluja de la tarda
dissolta en un terròs de sucre,
en nom d'un buit ple de tu
i d’aquest allunyar-se epitafi
fet placa commemorativa?).
 
Damunt la làpida
el verdet conglomerat de paraules
significa els teus ulls.