Ara mateix tots els titols resultarien massa nyonyos

      

Auricolars, gorro i cremallera, correr xiprers amunt i enlla per camins de bosc amb bassals que el sol i les roderes converteixen en serps de plata blanca. Vernis de gebre i sol que fa florir el cadaver de la vida que habita dins les plantes, talment una mascara protectora. Xiprers amunt i esquerra i dreta i anar deixant el poble enrere, la plana emboirada a les onze, els Pirineus nevats a les dues, Adagios Albinoni, Arrivals Handy, trivialitats Jose Gonzalez, solfa d'etceteres entre cames i esbufecs, moments epifanics i musicals. Per un instant diria algo semblant a "humilitat, humilitat somrient als llavis, llavis que s'amaren als ulls" si no fos que de vegades anomenar ja es negar, que som pedretes llançades a l'estany i Jo l'argamassa que ajunta els fotogrames i es queda a la riba tot moll de saliva perque es estiu a mans i cara pero l'hivern arriba per l'esquena. Auricolars, correr xino-xano, la pau amb que la natura t'ignora a la vegada que et rep amb els braços oberts i les figues sempre al punt. Al voltant dels arbres una cascada congelada d’herbots, el temps com el mes artifical dels invents -crec que ho deia Sebald-, i aqui, de retorn, la brisa amiga de retorn, els ulls fets cel amb aquell fugir lentament de la cara, recordar els cadavers que mica en mica es van acumulant al llarg de la teva vida pero que d’alguna manera t’acompanyen sempre com espectres ara simpatics i, alla, assegut a un marge amb la brisa i el sol amics, recollint closques de cargols de terra, cargols que mes amunt son fossils, alla, per un moment els detalls resulten no ser importants sino que en queda el fet d’haver estat vius i compartir, i llavors una lleu sensacio cosmico-sensorial-pallamental-sincera-i-fonamental de que la bellesa de la vida rau en la seva incomprensio, i que malgrat tot  la compartim de tant propera i de saber-la tots finita. Sembla que la meva veritat es nyonya, que hi farem. Uh-ah uh-ah uh-ah, esbufecs tranquils trialera de corriols avall. Desfer cami per ombres blanques i llum verda, ara prat i fossils que has deixat mes amunt de la bassa. Passes enlla, ara cases i fanals, voreres, cotxes i asfalt-paret, a tocar de casa. Ara escales, suat de musica i bosc acumulat, obrir la botella, que la fragancia s’escampi, ara i aqui, ja sense gorros ni cremalleres ni auricolars mes enlla del que, ara i aqui i sense accents, amics lectors, trii la vostra petita gran aventura.