Ca l'enric

       

a)

Quan li van arrencar la bena

i els ulls es van apartar

el gra de sorra es feu paisatge

ocupà tota la conca

la parcel·la que expropia el dubte

quan el corc nou de trinca

entre palletes i becaines

allisava la biga a ca l’enric. 

  

b)

Jo jo jo només jugava a fet i amagar

quan un tros de corbata va i m’etziba

vostè vostè vostè

i quan li vaig donar les gracies

em va fer passar per caixa

i amb el canvi 
es va quedar la raó.

  

c)

Acceptem com a barco

que un luqueru fa de núvol

sí va d’acord

però si vols ploure

ja saps el què et convé

les mans a la massa fetes fang

i tot plegat

i ja saps el què

o jam diras de què serveix anar

com 'nem vestits de cantimplora

si llavors no sabem beure?

  

d)

“Què fas en aquest racó

tio, què fas tu tan prim

i esquifit i perdut

com un angle mort

en aquest racó?"

“Acabo de veure

passar la pols

i per l’esquerda de la paret

et juro
que me’n torno a casa".

   
  
  
e)

Caminar amb tanta roba

el despulla

però a fer fred i tard s’hi arriba

en forma de rellotge, xeringa

o via ferroviària

I sinó, no cal fer res

que no hi ha res a fer

i si duia un canvi d’agulles

sargit  les cames

o no,

què se jo.

  

  

  

f)

A canvi d’unes poques

i gastades garlandes

li arrancaren la bena

al preu mòdic

de renéixer mort.

Tothom s’abeura al pou

com pot

que a fons perdut

no hi ha prou ceguera

per a tantes patacades.

  

  

  

g)

Una llàgrima que arrela
al port de les parpelles

està molt bé

fa de norai

i als mai

els hi munta una estació d’esquí

però vigila!

cal dir-ho
amb el desglaç

ve podrien caure’t

damunt el cap

i a la sang arrels

pero tu vigila

eh.

   

  
  

h)

La boca era una arruga als llavis
un mal llamp de mel als llavis

i els llavis ales de papallona

d’un cuc que

acabada de farcir

la va donar pel sac.

Tot plegat fou estrany

com l’amor

com remugar-ho aquí

amb cert regust a condó.

Però el tema anava més de pastilles

o a pèl i gas

i nar-hi 'nant

i fins el no acabar.