Llegint, del tren estant

   

·No sé si Josep-Ramon Bach estaria d’acord amb la pedanteria que implica la frase de Picasso: “els grans artistes copien, els genis roben”.

·Massa vegades una cita encapçala més el poeta que el poema.

·Aquest poema musical ha embarrancat amb el silenci d’un grup d’estornells sobrevolant el cablejat elèctric.

·Mentre l'alquimista radical guardava la primera pedra, la punteria se li 'n va anar a/de la mà.

·Sortia del ball de màscares amb aquell punt d’alegria pocasolta que, sabent fingir felicitat, l’engendra.

·Interrogar la pàgina volent trobar l’aleteig d’un ocell;  sentir-se abrumat per tota resposta.

·Repenso: la meva cambra deserta seria d’allò més habitable si no fos que els llocs els fa la gent.

·Un poema és una bombeta que busca encendre el far perdut al mar mort del paper.

·El poema és un camàlic transportador de nèctar que de tant en tant el tasta entre cristalls, ensopegant-hi.

   

·Estiula, L’enunciat, Homes. Amics, convidats... de totes les palles de l’Horiginal d’avui em quedo amb el vol de Josep-Ramon Bach convertit en avió de paper: “aquest poema viu un idil·li apassionat amb una avioneta”.