Santa Llúcia amb canons de música tió-tió, flaires i lluminàries a cavall de la llàgrima i el vòmit. A la dreta concert nadalenc com un carnaval d’alegria que es floreix entre nens i velles a les cadires de fusta. A l'esquerra estríptis d'arquitectes que es masturben amb caves i vestides converses sota el vitrall coronat per Picasso. Rius de gent i tòpics. Felicitat a tot preu pobla els comerços de sabates, roba i utensilis varis, bars i restaurants, copes i esperes, baba de nen i infelices que no ho saben. Al carrer una corrua de Mossos segueix la comparsa dels seus clients manifestants, estampa d’un bellugadís equilibri de gent amunt i avall, paraules i silenci, eskaiters i guiris, vagabunds i nenes amb äifon. Tot més o menys com sempre. La nit és deixa fer, tan sàvia. El més difícil és ser algú corrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada