Al parc amb cicle a la fresca d’amos i bèsties, estàtues i aspirants a zen, desvari tranquil i voyeurisme en massa al zoo del costat. Al parc, amb la llibertat del que es furga la ferida i malabars a l’herba d’esportistes i fumetes. Al parc, parelles d’ulls semblants a allò que els falta. Al parc pel passeig que va d’extrem a extrem de nansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada