Sempre fa dos segons
de l’expulsió de l’edèn,
de la llar a les cames
i la teràpia d’estruç.
La màquina del temps,
fer tard a tot, i com si res.
Per sempre davallar
del pont sobre el riu erm
mentre la paciència
t'espera a la riuada
que passa o rebenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada