Veure-hi clar seria la fita però no queda tan clar en què consisteix, veure-hi clar. "Caminante no hay camino..." sí sí vale, però cada cop més se m'acut que si no és pragmàtic veure-hi clar no serveix de res. L'altra, és que tothom creu veure-hi clar. Però anem malament, jo no volia anar cap aquí, i ja em dispensareu aquesta prèvia tontetaenginyosa i gastada pseudooulipo carrincló i, és clar, mal entès, però, deia, torno a començar. On l’opi retinal? Una veu capdavantera on refregar-hi el davantal? El 2x1 de pollastre rostit? morir en l’orgasme? el messi dels dilluns al dematí? On? On? No? Avui de tot en diem estar despert. I quan no és despert és novetat i quan no és novetat és el que en torna sense haver-se mogut de casa, casa que és tothom. Però perdoneu aquesta missa. Quanta bajanada. I ara em ve al cap la cançó aquella que diu "awake is the new sleep". Res, que cal tornar-ho a intentar. Zaaasss! Mmmmhhh!!! Ohmmmm-Zuiiiaaaahh!!! (concentració!!!). I, com una campana puntualíssima, oh buit entre les ones!, en la teva astuta embestida pico l’ham que em tatua d’aigua. Ara sí, millor. Però a mi no em mireu, vull dir, tria la teva aventura, que jo, més que anar-hi, les veig passar. Compto ovelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada