Entrevista de furga

    
-goita, tens algo així com un col·lage del tipus:
més ràpid que l'ombra
ensopega amb les cames
d'esquena al ganivet
obridor d'ulls.
-psee, no stà mal, prò li falta algo.
-sí, i després de pensar-hi una mica més hi afegeixo el títol:
ENCADENAMENT
-hhmmm... això ja està millor, veus? De totes maneres, si hi vols seguir pensant per mi que no quedi...
-no el trobes genial?
-home, està bé però genial genial, no. Flipat. I em sona a repetició, a que això ja s'ha fet. Ep ,enten-me, això de ser original a partir de la còpia està molt bé, intertextualitat i tota la pesca amb vinagre però vaig per un altre camí, no sé si  m'entens. Et conformes amb poc shaval...
-escolta, en quin dialecte parles tu?
-no m'ho facis dir.
-escolta, criticar és molt fàcil.
-ho veus? et calen idees noves. I, més que noves, teves.
-ideesquè?
-saber copiar vol dir primer mastegar, menjar digerir i cagar.
-i com ho saps tu?
-oh, dir-ho és fàcil.
-és clar.
-i més enllà de dir-ho què més saps, eh? fets, fets, fets!
-ui res, però no entens que jo faig crítica?
-canviem de tema.
-sí, canviem de tema.
-va.
-indignats? fills de puta?avions?
-ves.
-tu què n'opines?
-de què?
-de qui?
-de la bona gent? passar gana. No sé perquè no ho ensenyen a escola: "la bona gent; passar gana". Bé, crec que si que ho sé...
-necessitem doncs, com el pa que mengem, passar gana.
-???? a veure a veure, tu fas més trampes que d'aquí a la lluna.
-és corrupció... intel·lectual
-ah
-corrupcioneta, de fet.
-diuen que  l'experiència és bona si no es paga massa cara.
-i també que si vols mentir digues el que sents a dir
-i que la veritat, quan nosaltres hi anem, ella ja en torna.
-i que mentim per ser creguts.
-i...
-prou.
-prou de què?
-prou i punt.
-val.
-d'acord.
[...]
-escolta, qui és el foll dels dos?
-crec que la pregunta es respon per si mateixa.
-la solució és la causa de l'efecte
-el problema és  l'efecte de la causa.
-veus, allò que no es pot dir no es pot dir.
-collons! quanta merda que perdem per la boca.
-i tot plegat per a què?
-per a desaparèixer una estona, et sembla poc?
-no em barrufen les ressaques.
-que vols tornar a lo de la causa efecte o què?
-noooohhh!
-aleshores?
-colem-ho com a poema o què?
-que no sigui per no provar-ho. Diu així:
el nus es fuga pel camí del melic 
de retorn cap a la branca
(a la branca se li'n fot el camí
només li cal el buit
i només vol ser branca).
el ventre és l'arbre
i les podes diazepam,
per exemple,
o aquell pensar per no sentir
i mentre, mentrestant, 
t'enterres viu al cau amb vistes 
al soterrani de casa.
-ja cansa la paraula buit, no? i hi ha massa preposicions i...
-fixa't que només la poso quan no sé com més dir-ho.
-ja m'hi fixo ja. I el poema... porta títol?
-AUTOCOMPASSIÓ.
-trobo que hi tens manya, amb els títols.
-crec que em dedicaré a posar títols i a deixar la resta en blanc
-també s'ha fet.
-ah si? qui?
-no me'n recordo.
-bueno, i què?
-escolta, tu perquè escrius?
-en veritat no vols saber-ho.
-no?
-no. I tu, perquè critiques?
-ok ok.
-què, deixem-ho?
-espera...mmmhh... un últim poema?
-passar gana et convé a tu!!!