Metgedelcap

            

-La costa està clara, hi ha el què hi ha i hi ha el: o ho veus o no ho veus.

-I això, a preu fet... com es menja?

-Aix... el com. Menjar no és assumir, ni acceptar.

-Clar, aleshores: no penso en vermell, no penso en vermell! vull dir que, al capdavall, sembla una qüestió de sort,no?

-O d’actitud.

-Efecte bumerang o efecte dominó?
-El teu cap.
-Teva és la raó i meva la culpa. 
-El teu cap.
-Aix, el meu cap.
-No voler la por és la por. No l’evitis, que llavors s'evapora però llavors ve la pedregada.

-I per això li pago? Vinc aquí justament per la por, perquè tinc por.

-Perquè no en vols tenir, i això  és impossible.

-Parlem-ne.
-Cal que et despullis, que t'exposis.

-Idò?

-Que, en resum, no necessites saber res més. Actuar, et què et cal és actuar.

-Necessito?

-Actua.

-Necessito.

-Actua.
-Parlem-ne.
-Actua.

ODA AL METGE DEL CAP

                                         vam perdre tot just començar, 

                              i que contents que estàvem d'estrenar sabates.

                                                                     PAU ERRA (La poda)

Al cercle viciós,

passat de rosca,

(com la broca que,

foradant, tapa)

les giragonses cerquen

fer diana al bell mig

del mandala.

La trampa, el joc.

La mandra, rovell
(del blanc al negre
ara ying ara yan,
d'un estoïcisme estripat
i pixatinter
a la submissió més impúdica).

Dubtarà i dubtarà

fins la quietud

que volta a la velocitat

exacte de la roda

o la cossa al cul que premi

la cadena del vàter.




I L'ODA A LA RESPOSTA QUE SERIA MÉS O MENYS AIXÒ:

    d'oda en oda, i anar fent boca.

                                                                     PAU ERRA (La poda)

Dir el cercle viciós

passat de rosca

(com la broca que,

foradant, tapa)

és com dir: diana

al bell mig del mandala,

quietud que giragonsa

a la velocitat exacte

de la roda, la cossa al cul

que haurà de prémer

la cadena del vàter

o, ras i curt,

no entendre res.