Llibert i
pecador, a l’univers se li’n fot.
Nosaltres i
que la vida s’orquestri de tantes vides,
tots els
altres, tots els salts en el temps i malentesos
en les
bifurcacions d’uns camins
que van amb
equipatge etiquetat.
Ens queden
dies com avui,
on el món és
la bombolla
d’entrepà i
cine i passeig
pel centre
i el nostre cel tàctil
fet d’un
carpe diem
que és com
qui vol tenir pasta
per no
haver-hi de pensar.
Somiem a
tres euros el número de loteria...
On hi hagi salut...
L'univers...
Rere tot origen
hi ha un
patiment
que no ens
podem pagar.
Ens queda el que volguem que ens quedi,
córrer una nectarina collida a quatre mans
i guardar el pinyol.
Tindrem
salut i camp
comú per llaurar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada