15 de gen. 2013

Córrer, Vergés, Lluna

    
Córrer passeig del greix mental amunt.
L'escalat asfalt. Montjuïc. Una lluna espatarrant
tronassolada pels violins i les guitarres
afila-venes dels auricolars.

I Córrer, vestit amb suor i cel  
de ciutat formiguejant, pinassa al vent
i el seu monòleg que fa parlar els altres.
I una bona cançó, un somni acomplert.

Quan córrer ja és una altra cosa:
argenta la mèdul·la en cinabri
i la fa per sempre, la lluna
d'aire i sang: al fons del cor.