Córrer passeig del greix mental amunt.
L'escalat asfalt. Montjuïc. Una lluna espatarrant
tronassolada pels violins i les guitarres
afila-venes dels auricolars.
I Córrer, vestit amb suor i cel
de ciutat formiguejant, pinassa al vent
i el seu monòleg que fa parlar els altres.
I una bona cançó, un somni acomplert.
Quan córrer ja és una altra cosa:
argenta la mèdul·la en cinabri
L'escalat asfalt. Montjuïc. Una lluna espatarrant
tronassolada pels violins i les guitarres
afila-venes dels auricolars.
I Córrer, vestit amb suor i cel
de ciutat formiguejant, pinassa al vent
i el seu monòleg que fa parlar els altres.
I una bona cançó, un somni acomplert.
Quan córrer ja és una altra cosa:
argenta la mèdul·la en cinabri
i la fa per sempre, la lluna
d'aire i sang: al fons del cor.
d'aire i sang: al fons del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada