Fora de catàleg
dins cada cosa
per on s’esberla,
imperceptible i
pionera, la nit
reprèn:
els colors
són les lleganyes
de la llum
en desglaç, pòsit
alçant-se tibant
la flaire de
musties artèries resseques
per on l’espectre
esculpeix l’ull.
(ara diu llum:
envasant el fred
fet brasa nervada als fumerals,
a la clariana de
la pluja com estrenar pulmons,
conducció
nocturna del camp paint el sol,
enterrat d’aire i
amb un sepulcre per motxilla.
L’interrogant que
s’acara: la llum és llum i prou.
I ressona el tro
del gall. Vessa veu; l’aboca als llavis;
com qui estén la
tovallola-clavat al bell mig del carrer-
enlluerna el
gargall. La ressaca. Tornassolada olivera
i el
despertar insomne d’un vent que balla al ritme
de l’erecció oscil·lant del
penjat).
La certesa: en la
ganyota
a la pàgina
oberta,
feta ulleres de
sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada