Bar és casa.
Ambiguïtat de la boira, de frontissa al ventre, horitzó Blow-up. Allò de la pulsió de vida i la pulsió de mort tan Freudià i que per mi és com voler posar principi i final al traç d'un compàs només perquè me'n sento l'agulla. Oblidar, potser, que aquesta fa sonar la música. Potser sí que la repressió ens constitueix com a subjectes, esculpeix la màscara que ens dóna nom. L'accés mudat que retrona en timidesa, repel·lir l'ordre per ordre del desordre. "La nostalgia incavable del paraíso aunque tenga que ser expresada con palabras del infierno. ¿Hay quién dé más?", diu Susana Fortes en un article sobre les aventures de Huckleberry Finn. Dir: tinc por, i que ja sigui una altra cosa. Perquè l'amor, si existeix al marge del credo, és l'expressió d'un mateix. Perquè la llum sagna i no sagna: hi és i prou. Com la radioactivitat, com follar pel ventre.
On tot és vidre: posar-s'hi bé (l'alcohol ho sap).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada