Mirar de veure-hi?
Una
vida? Vàries vides? I d’on provenen? I a on van? Oh filosofia, oh bona gent, oh trempat progrés
dels hipermercats!! Els barrots hi són i prou. Barrots prou grans perquè els
passadissos semblin carrers. Terror psicològic a la cadena de muntatge. I un
noi. I per tota finestra, el cor. I un ofec filldeputa fins el punt de trobar,
entre, barrots, les brànquies. Espai. Espai buit. S’hi llença. Trenca el vidre.
(Oh
sílvia oh paul oh emil oh arthur oh raúl!! oh invàlids que dels núvols en sabeu el vent oh tota la gent que converteix l'errant en hoste oh plagi que el fum estima oh gerra de vi feta sang de la infància oh civil desconegut que amares
la flaire del clavell del cementiri!!)
Ara
les restes cadavèriques del penjat relluen al crematori
juntament
amb les seves pertinences també cremades
juntament
amb la seva família feta pasta de cendra
juntament
amb tots nosaltres
inserit a la placa de base de l’iphone5 de torn.
I
perquè ho sabem o perquè no ho sabem, tria la teva aventura, i perquè penjats de la
perfecta bena als ulls, ens diem que "cal viure, seguir tal qual, sinó
què?"...
ara
tan sols lluïm muntura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada