A les
meves mans els mugrons et són illa,
mans amb
vocació de sostenidor.
I la pell
és l’altre.
Tu, el poema més secret.
Una ombra
el mar que es buida i gemega.
Vessa i
grua. Cúmuls. Suors
tropicals.
Entre llamps i trons,
desviure’s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada