L'huracà també construeix al voltant del buit. És així que pot ser ull. I motxilla. I el Déu de les pestanyes que, del cel a terra, en depressió, encarna l'invisible. Plou, és clar. Tempesta perfecta, la que ens daura. Un bosc de contradiccions i tractors surfejant el cablejat elèctric. I l'arbre que espera la fi del món per anar a caçar tornados. Per treure a passejar les arrels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada