Hi ha
viatges i viatges. Ets jove, i s’entén. Un vell vellíssim en un cos nou. I vens
de tan lluny que no te’n recordes i tan sols intueixes coses com: néixer és
alzheimer a l’inrevés. Però ets jove. I el que t’encanta és l’efecte prisma de
la llum i jugar amb el verí transportat per l’aire. S’entén. Formes part de la
llum que follarà amb un cos per parir ombra i color. Ho saps. Ho entens. Però ara ets
jove, joveníssim. I alhora vell. Molt vell.
Si tornar és lluny, que t’agafi fent via.
Si tornar és lluny, que t’agafi fent via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada