Sobradamentpreparats i aturats

Res que no se sàpiga. Som una generació d'aturats, de sobradamentpreparats i aturats, de vull treballar en serio de veres vinga va ni que no sigui de lo meu però digne, i aturats. Gent amb dobles carreres que han de tornar a casa, dobles llicenciats en  publicitat i literatura que han d'anar a llocs com Suècia a ocupar la casa del germà, llicenciats en comunciació audivisual i humanitats que depenen dels pares i els tàpers de la iaia per fer feina que en molts casos no es paguen, gent que va a acabar de formar-se a fora i no pot tornar, etc. Tota la ramesa d'arquitectes, aparelladors (què dir de la construcció? De la gent de la construcció que vol fer les coses bé i no se li permet? Que també n'hi ha), fusters i similars, tots a la fosa comuna del ja t'ho faràs. També filòlegs (tot i que aquests juguen amb l'avantatge que que ja hi estaven més o menys acostumats), enginyers, professors, ni ha per tots els gustos. Gent sense culpa de com s'han fet les coses, sense opció a priori de triar com es feien les coses, però que en paguen el preu. Gent que hauria de poder construir i està en un stand-by perpetu i desesperant. Amb sort troben feina de teleoperadors, venedors autònoms i a comissió, repartidor de propaganda també a comissió, enganyifes vàries i en general treballs absolutament precaris que no s'ajusten al cost de la vida i coarta expectatives i projectes.

Que això és nefast per la gent que ho pateix és evident però també per la societat en general. Prenem per exemple, saltant de llacuna en llacuna, l'utilitarisme de Suart Mill per adonar-nos de la obvietat de que la recerca del bé comú hauria de ser la fi i que és la que conduirà a la felicitat última. Diguem que la paraula "democràcia" i "justícia" encaixa bastant bé en tot això. Ara, un altre dels problemes actuals és el fet d'escriure "democràcia" i "justícia" i que alguna cosa dins meu em digui: putu ingenu. I te raó. I tot i així, cal escriure-les, declamar-les i defensar-les. Potser a la cara d'algú. Al coll d'algú. A la hipocresia i el filldeputisme i el tràfic d'influències i el andeyocalienteríaselagente i l'especulació il·lustrada i el caciquisme industrial i burocràtic. De tot això parlar-ne. Parlar-ne molt dels detalls però anar al gra amb les coses importants.

Bé, tot aquesta gent sobradamentpreparats i aturats, de vull treballar en serio de veres vinga va ni qui no sigui de lo meu però digne, i aturats, tota aquesta gent, deia, s'ha gastat els quartos, l'esforç i el temps en ser ciutadans de bé i servir el sistema. I si el sistema (els seus restors/responsables) no pot assumir tot això (que no són sinó els seus ciutadans, ni que a posteriori decideixi que no) aleshores que retorni el cost de tot això, que retorni l'import de totes les matrícules i compensi per tot l'esforç i el temps perdut. O la cosa es posarà molt molt molt lletja.
Posem-hi preu, va. 

Algú presenta candidatura?