L'enterro, la planta

  
L'enterro és plantació. Despulla   

que en la mòmia és profecia.

Ara es desplega. La bena als ulls,

se la treu.

La tela estesa, onejant.

Sargits amb lleganyes: ulls

com diamants.

Mirades fugen pel passadís estret,

s'envolen, constel·len l'univers. 
La conca, encara humida, segrega tinta.

I és llépol el tacte de les mans
que profanen, de sutge,
amb les que es cobreix el rostre.

Ja és la nit.