243

PEDRA

I

El dia breu i gran la volta d'ombra
veig, trist, i fer-se blanc i nu el puig.
Ara comença a marcir-se l'herba.
El meu desig, però, no muda el verd,
aquí, arrelat a la dura pedra
que calla i sent com si fos una dona.


(ALBERT ROIG, La tempesta)
   

pd: No deu ser casual que a un servidor li recordi a això:
"Gran és l'horror i vana la certesa./ Pel carrer estret [...]"