261

  
BAIXAMAR

Gira la roda, escapa el pensament
vessant-se en reguerols, estrepitós,
per entollar-se sempre al mateix rec.
                        Vendrà, tanmateix, l'hora
que temen els que viuen prop del mar:
tot rastre de canals, en pujar la marea,
serà esborrat
i tornarà la terra tavellada
al seu gest pla i impertorbable.
                      ¿Preguntes pel maldestre
pintor que envernissà, sense cobrir-ne
els més aguts cairells, els roquissars
on fóres jove?
En baixamar espera
ell geni foll que colga tots els mals:
negres cavalls del a por,
gust de cremat,
malastrugança.


(LES AUS, Margalida Pons)