Fou de nit, ennuvolada la lluna i l'arbre encès tan sols per la llum d'un fanal, en observar el gest gràcil, hivernal, del brancam confonent-se amb les ombres somortes de
la nit, com si en aquell instant la paraula sol/sòl adquirís tota la seva
resplendor, que vaig batejar l’arbre amb el nom d'Andreu Vidal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada