Ya regresó de estar en la tumba,
formando con ella el poema
hecho de heces y disparos que
caen al suelo mientras llueve.
L.M. Panero
Seguiré oh! blasfems,
pallaso o dement encara
en el vostre insomni,
més despert que tots vosaltres
que mengeu glòria, mentre,
com una processó per dins,
dels nervis que muden a pedra,
una carta d'amor es va escrivint
a l'anus. Quan a la fi, de la llum
al final del túnel en segueixi un cuc,
i essent ja un cuc, pallasso
o dement, la meva pau
sigui en tots vosaltres morena oberta.
Recordant-vos. Recordant-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada