287

  
XI

Perfecta, aquesta esquena
ha oblidat tots els noms;
aspre, vibrant, retruny
enllà dels arbres foscos.
La mort, estesa, esguarda els ulls de plata
sobre el promontori dels falcons.
Sagetes errabundes clivellen els ciutats
i no tenen retorn;
i la pluja i l'exèrcit avançant sobre l'última estepa,
sota els rasos vermells,
i lluny, el mar, bramant sota boires de coure,
cobrint-ho tot,
tot, fins al ronc més profund de la queixa.
Perfectes,
cavalls dels morts llaurant els camps.


(EUDALD PUIG, La vinya cremada)